Fills i cordills

Omples la cuina de maduixes i cireres i tomates madures i fins i tot has comprat mitja síndria que amb prou feines cap al teu raconet de nevera. Fa dies que esperes senyals de l'univers i les paraules et brollen dels dits perquè per fi han arribat els dies brillants, plens de sol i de sandàlies i de vespres suaus, però a tu et sembla que ets com el pare que volia lligar els fills, que quan tenia els cordills no tenia els fills i quan tenia els fills no tenia els cordills.

Vas fer esclatar la bombolla per ficar-te en un hivernacle i ara que la fruita ja madura tota sola tu tens fred i no saps pas què se suposa que n'has de fer, de tanta primavera. Només se t'acut devorar quilos de vitamines que ni t'atipen ni t'apaguen la set.

Sospires i esbufegues, o desesperes i saps que tot podria ser més fàcil, tant se val. Ja no saps què és veritat i què és mentida i la incertesa se't menja. Ja no saps si véns o si te'n vas i la provisionalitat t'ofega.

No vols esquivar ni que t'esquivin.

Vols tan sols que passin les hores, els dies, les setmanes: que arribi l'estiu que t'alliberarà la ment i les hores. Després, ja ho veurem.



[feeling kinda anxious?]