dijous, 10 de març del 2011

Aire

Fugaços contra la pell, els teus gestos inútils s'inflamen. Quin atreviment més covard, el teu joc miserable, la teva falsedat inconscient. Has tingut la supèrbia de malgastar-me setmanes, de donar-me galivances i, finalment, d'emmetzinar-me amb indiferència i callar. Callar! El teu mea culpa afeblit i mancat d'arguments, amb el cap cot i els ulls atordits, fa xisclar el meu dilluns desastrós. Si ni tan sols no t'adones de l'abast del teu menyspreu, tan gratuït, farcit de disculpes tan pobres! Tot d'una et veig -infantil, irreflexiu, desconsiderat- i la meva ingènua fascinació es torna fum. Creix la ràbia, gruixuda, espessa, gelatinosa, tan corpulenta que gairebé es pot rosegar, i em provoca una repugnància infinita. Ets com l'ergativitat, que es veu que és rebuscada i tot sovint inestable.

[fuck you]

divendres, 4 de març del 2011

Nocturn

Entreditades
inexistències fugitives.
Atardada en cels de plom,
sostres amb boires,
hores aürtades,
infinituds diacròniques
i un espai curt,
i un defecte feixuc.

Vagant sobre un trapezi,
segrestar-te en un descuit.

[libertango]