Entreditades
inexistències fugitives.
Atardada en cels de plom,
sostres amb boires,
hores aürtades,
infinituds diacròniques
i un espai curt,
i un defecte feixuc.
Vagant sobre un trapezi,
segrestar-te en un descuit.
[libertango]
divendres, 4 de març del 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I sort de'n Pompeu, que m'ajuda a arribar-hi!
ResponEliminatens tota la raó...sort d'en Pompeu!
ResponElimina