dimecres, 6 de maig del 2009

Fam

De paciència, feia molt que no li'n quedava ni una engruna i, de mandra, en guardava tan sols un grapat que feia servir per a les foteses inevitables del dia a dia.

Al rebost, en canvi, se li havien acumulat deu sacs d'avidesa, una dotzena de quintars de deler, prop de vint mallals de set, vuitanta-vuit unces de voracitat, mig miler de lliures d'entusiasme i milions d'embostes de somnis i desitjos ficats en unes àmfores gregues que feien goig de veure.

Tenia tantes ganes de menjar-se el món que corria el risc d'ennuegar-se.

[que ja sé respirar]

1 comentari:

  1. Evaaa parles raro! I si, n'he buscat un parell al diccionari. :P
    (sàpigues que moles molt, mola que actualitzis i com ho fas) Au, ja ho he dit.

    ResponElimina