Groc. Groc com el pijama d'estiu, groc com el plàtan maduríssim que m'he menjat per postres de dinar, groc com la samarreta amb una taca verda que em vaig comprar fa uns dies, groc com el cobrellit horrible que l'àvia va treure d'un armari vell, groc com aquella altra samarreta del dia que tot va ser tan normal ui sí, groc com els tramvies de Lisboa, groc com la paret del menjador, groc com la carpeta amb els apunts de semàntica, groc com el carnet de donant d'òrgans que hauria de ser taronja i haurem de tornar a imprimir, groc com la bossa de confits, groc com l'estoig, groc com el drap de la pols, groc com les meves tovalloles, groc com els llençols de quan era petita, groc com el pastís de formatge que es fa en vint minuts, groc com els llapis de tota la vida, groc com la cinta que hi ha penjada al mirall. Groc brillant, groc llampant, groc canari, groc llimona, groc estiu. Avui ho veig tot d'un color groc molt alegre, però és mentida.
dissabte, 13 de juny del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quan he llegit el títol he pensat directament en els tramvies de Lisboa, i a més em sembla que aquest pijama d'estiu groc que dius és el que duies allà :) [aquests dies, precisament, he pensat que m'encantaria tornar-hi].
ResponEliminaEl final és una llàstima que hagi de ser així, però m'ha encantat.