He trobat la capsa verda descolorida plena de fitxes en blanc d'aquella vegada (that time) que em va agafar la dèria de fer una fitxa dels llibres que llegia i havia llegit (i en llegia molts) i m'han vingut ganes de fer-hi llistes o alguna cosa que se li assembli.
Hi ha gent que fa llistes per tot. Llistes de la compra, llistes de coses per fer, llistes de gent a qui trucar, llistes de tot el que s'ha de ficar a la maleta, llistes dels aniversaris que s'acosten, llistes de regals que volen fer i que volen que els facin, llistes, llistes, llistes. Jo no. Jo només faig llistes de noms (que, dit així, deu semblar una cosa ben estranya i de fet ho és, no ens enganyem).
Però el cas és que tinc ganes de fer-les servir, aquestes 300 fitxes blanques, rectangulars, petitones, amb dotze línies grises i una de vermella doble a dalt de tot que m'he trobat a la capsa verda i descolorida.
Potser podria fer-hi un herbari, com a 5è de primària amb la Miss Pilar (Pílar, Number One i Number Two), però sé que no és una idea gaire realista.
O podria fer-hi dibuixos, encara que no sàpiga dibuixar. Amb un llapis amb molta punta. O amb un pilot blau i un de vermell. O amb el boli verd que no faig servir per res.
També me'n podria posar unes quantes a la butxaca cada cop que agafo el tren i inventar-me vides per la gent que va al mateix vagó que jo. Com al llibre aquell blanc amb el llom verd que m'agradava tant quan era petita i que no aconsegueixo recordar com es deia. Hi sortien un noi, una noia, màscares de porquets per una obra de teatre i una llibreta plena de dibuixos de persones de veritat amb vides inventades. Diria.
O fins i tot podria agafar les fitxes i fer-hi llistes de totes les coses que em treuen de polleguera. De la gent, del món i de mi mateixa. Però em fa l'efecte que hauria d'anar a comprar un altre paquet de cartolines ratllades.
N'he de fer alguna cosa, de les fitxes. I que no sigui un diccionari, sisplau.
******
Acabo Petons de diumenge i començo Obabakoak mentre espero que torni la rutina (...) i obro el balcó perquè entri la primavera (...).
Hi ha gent que fa llistes per tot. Llistes de la compra, llistes de coses per fer, llistes de gent a qui trucar, llistes de tot el que s'ha de ficar a la maleta, llistes dels aniversaris que s'acosten, llistes de regals que volen fer i que volen que els facin, llistes, llistes, llistes. Jo no. Jo només faig llistes de noms (que, dit així, deu semblar una cosa ben estranya i de fet ho és, no ens enganyem).
Però el cas és que tinc ganes de fer-les servir, aquestes 300 fitxes blanques, rectangulars, petitones, amb dotze línies grises i una de vermella doble a dalt de tot que m'he trobat a la capsa verda i descolorida.
Potser podria fer-hi un herbari, com a 5è de primària amb la Miss Pilar (Pílar, Number One i Number Two), però sé que no és una idea gaire realista.
O podria fer-hi dibuixos, encara que no sàpiga dibuixar. Amb un llapis amb molta punta. O amb un pilot blau i un de vermell. O amb el boli verd que no faig servir per res.
També me'n podria posar unes quantes a la butxaca cada cop que agafo el tren i inventar-me vides per la gent que va al mateix vagó que jo. Com al llibre aquell blanc amb el llom verd que m'agradava tant quan era petita i que no aconsegueixo recordar com es deia. Hi sortien un noi, una noia, màscares de porquets per una obra de teatre i una llibreta plena de dibuixos de persones de veritat amb vides inventades. Diria.
O fins i tot podria agafar les fitxes i fer-hi llistes de totes les coses que em treuen de polleguera. De la gent, del món i de mi mateixa. Però em fa l'efecte que hauria d'anar a comprar un altre paquet de cartolines ratllades.
N'he de fer alguna cosa, de les fitxes. I que no sigui un diccionari, sisplau.
******
Acabo Petons de diumenge i començo Obabakoak mentre espero que torni la rutina (...) i obro el balcó perquè entri la primavera (...).
Uf, aquestes fitxes eren genials. Jo recordo que en tenia, i que durant un temps les vaig fer servir molt, però sincerament no recordo què hi escrivia. I és veritat que segons què et trobes per casa vénen ganes de fer-hi alguna cosa, sigui el que sigui.
ResponEliminaJo, de fer llistes, no en sé gaire. Alguna vegada he intentat fer llistes de les coses (llibres, pel·lícules, etc) que més m'agraden i no me n'he sortit... em sembla que tinc una forma de pensar massa abstracta.
I quina gran cançó; em posa contenta només de sentir-la, i des del principi ha estat una de les meves preferides de la senyoreta Spektor :)