dijous, 16 d’abril del 2009

Llunes

Amunt, avall, gros, petit. Tota una odissea d'humors bons i d'humors dolents, de llunes que canvien sense que ningú sàpiga per què. Ben bé com la primavera.

Ha pedregat.

[Send me your position, it's getting lonely down here.]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada