Família

I aquest qui és? És pastat al seu avi. El fill de la petita de can X. Marededéusantíssima, poc que l'hauria pas conegut. (Que vells que ens fem...) Com s'ha passat, la tia Y. L'última vegada que et vaig veure eres així petit. Té el caràcter de l'àvia R, eh...! Que et dic que no, que l'última vegada que ens vam veure va ser a l'enterru de la Z. Ai, però si tu ets de les de casa, no t'havia ni conegut, ja, imagina't, amb tanta gent! (Quant fa, que no es parlen, aquests dos?) Quants anys dius que tens, ja? Em sembla que et vaig veure un dia pel carrer però com que no sabia si eres tu no et vaig dir res. I tu què hi fas, aquí amb el jovent? Però la P no s'havia casat? Poc que sé qui és qui, jo, d'aquella casa. Va ser l'any 58. Que no, que va ser el 59, quan va néixer el meu gran. Te'n recordes, d'aquella vegada que...?


Les famílies són com nines russes. Hi ha famílies petites, que formen part de famílies més grans, que formen part de famílies encara més grans, i així fins a l'infinit. O potser fins que desapareix el record d'aquelles persones que les uneixen en un punt incert del passat i que fan que totes aquelles petites petites famílies s'assemblin, ni que sigui una mica. Perquè totes són diferents, cadascuna amb les seves petites grans rareses i genialitats, però asseu-les totes a la mateixa taula per fer un bon àpat i beure una mica massa de ratafia (que és el que es fa en aquest país quan es necessita una excusa per reunir la família) i veuràs que, en el fons, totes són iguals.


Ja ho diuen: els testos s'assemblen a les olles.