dimecres, 15 d’abril del 2009

De llibres i rellotges i hores petites

Em bec sense adonar-me'n i sense poder parar pàgines i pàgines d'una història petita que passa en un lloc conegut, prop del mar i del vent i de la terra.

Les hores s'escolen entre paraules senzilles i, encara que les frases no acabin de semblar-me del tot ben travades, tic-tac, tic-tac, tic-tac.

M'agrada el clec clec (clinc!) de la màquina d'escriure, però no suporto el tic-tac dels rellotges. Com més tard és, més fressa fa el silenci i més fressa fan les broques imparables, com per recordar-me que no són hores.

Shhht, podeu callar, sisplau, i deixar-me acabar el llibre?


[Potser un dia onomatopeic; i sense que vingui massa a tomb, penso en el "Rellotge" de Joan Miquel Oliver i en "Tic Tac", que era una pel·lícula mig màgica, mig tètrica.]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada