Sempre se m'acaba fent de matinada. És tan inevitable com arribar tard a la primera classe del dimecres o com no entendre la probabilitat d'una paraula donada la probabilitat de l'anterior condicionada per la probabilitat de la tercera en una cadena de Markov. Esmorzo abans d'anar-me'n a dormir per compensar les hores sobreres i, si no fos per la mala consciència, mentre les galetes es desfan a la llet massa calenta em sentiria més lúcida que a qualsevol altra hora del dia. Se m'acut que ens agrada viure en excessos o que potser no sabem viure de cap altra manera. Entre embalar-me i no moure'm d'on sóc, no hi ha cap mena de moderació possible.
[you try to make me wait]
[you try to make me wait]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada