Ales

Volia que nevés per amagar la tremolor sota el silenci assossegat dels flocs caient a poc a poc. L'un darrere l'altre, sobre les ales massa grosses i amb basarda a cada raconet. Com que el pànic i jo estem fets uns ploramiques. Eh que em deixaràs petjades pel camí? Com monedes perdudes que no aconsegueixo veure. És que aquest forat... no és l'abisme, només és l'impàs, però... Un neguit impertinent, una porta massa oberta, tots els pams de terreny... tan conegut? No. A l'hora de la veritat, illes inexplorades, no et sembla? Es busquen descobridors, aventurers sense por a les altures! Colgar-me de neu, això volia. Per no errar ni el gest ni la paraula, per dir coses amb una mica de sentit. Perquè m'entenguessis malgrat els ulls incontrolablement negats. Per ajudar-te a espolsar les volves de les teves ales fetes a mida. Volia que nevés perquè els ulls et vessessin de blanc acabat d'estrenar i arrenquessis el vol sense cap recança. Això, volia.

[wish me well]