Expectatives

Quin cel tan serè i tan precís. Fa el dia perfecte per precipitar-nos al buit i arrossegar-hi les nostres expectatives. Perquè estan malmeses i desfetes, si tu vols, però no crec que haguem de patir. Al capdavall són com cues de sargantana i la regeneració espontània és ràpida i efectiva... no? Estic segura de la resposta, però, tanmateix... digues, m'he d'espantar, si començo a veure-ho tot borrós? Si començo a pensar que les màscares de sis mesos no em faran més sàvia, sinó només més poruga? Si les dates de caducitat preestablertes han començat a semblar-me innecessàries, temibles o perjudicials? Si tinc la sensació que la via lliure m'estancarà en un món amb contracte temporal? Si em fa l'efecte que canviar d'idea és més important que no pas entossudir-me a perseguir les metes que em vaig marcar ja fa molt de temps? Si diria que tot el que volia potser ja no és tot el que vull? Que algú em faci un esbós de com se suposa que he de ser demà i l'any que ve. Que algú em traci en un plànol els carrers que em convé creuar a partir d'ara. Que algú m'imposi un complement directe, perquè sóc el subjecte d'un verb sense cap més argument i tot es desfigura.

[take your time]