Habitable

Batallar pels indrets inhòspits de la meva hostilitat i quedar-me en punt mort a mig camí d'algun lloc que encara no hem pogut determinar. Allargar el dia amb fils de pestanya tot esperant revelacions inesperades o frases transcendentals. Paral·leles, transversals, convergents. Aquesta dualitat inconstant. I com una dalla esmolada, cabells de palla, mal tenyits: tot sembla grotesc i desolat, els dies que plou sense gotes. L'aigua sura per deixar-te xop fins al moll de l'os. M'amago rere una cortina de rampells. Puc retrocedir fins al dia que no em vaig atrevir a robar-te els dubtes dels iris rutilants, les mans de grapat, jo de puntetes? Potser ara ho veuria tot més clar. Potser ja m'hauria desempallegat d'aquesta teranyina encofurnada. Canviar d'horitzó sense canviar de vida. Créixer no hauria de ser més fàcil que renéixer? Si pogués decidir els misteris obriria mons nous envaïts per idees antigues. Hàbitats despoblats per a les vides a mig fer. Selves verges per a les ments en procés de desforestació.

[don't hide the treasures you've found]