Em poso límits que mai no compleixo. Tinc els genolls plens de blaus, pols volàtil a les pestanyes, les idees enteranyinades, miratges sota les parpelles. M'agraden els matins plens de bons dies i haver-me fos en la meva pròpia invenció. La lletra se'm recargola, les hores es repeteixen, rutina insuportable. Vull passejar pels carrers plens, tenir converses infinites, escriure durant tardes eternes. Serrells massa llargs, mantes de ratlles, llibres en alemany, no sentiré el despertador. Parets de paper, mitjons gruixuts, dits de gel. Espases mentals, terrossos de sucre, cadires flotants. Butxaca foradada, budells de ronc perpetu. Voldria ser poeta i no escriure mai versos, llunàtica misteriosa, rabiüda, eficient, la teva perdició.
dimarts, 10 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
No entenc aquestes casualitats; ahir a la nit vaig estar escoltant Suzanne després de molt i molt de temps. Però em segueix posant la pell de gallina.
ResponEliminaSer poeta... uf.