La cuina trontolla: l'aigua borbolleja, els cops de la llossa contra les parets metàl·liques de l'olla retrunyen, la rentadora és un animalot inquiet i feréstec i els meus ulls es pensen que el dibuix blau aigualit de les rajoles, infatigablement repetit, s'ha empescat una coreografia per a la cançó de l'enfadós que fa hores que em ronda pel cap: voler escriure i no encertar ni les idees ni les paraules és com tenir gana però no tenir ganes de menjar, però al revés. Uf.
divendres, 27 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una comparació molt ben trobada! I fa dies que em passa molt, argh.
ResponElimina