dimecres, 28 d’octubre del 2009

Insignificant

Et plantes davant meu i qualsevol diria que som dos coneguts ben avinguts que fa temps que no es veuen i s'han d'explicar la vida. Beneit del cabàs! Tu somrius, i jo somric, però en realitat sàpigues que per mi no tens ni rostre ni identitat. Ets només una de les clapes fantasmagòriques de la meva adolescència grisa. I, de fet, dins de la massa inconsistent de llançadors de frases absurdes, tu ni tan sols no hi destacaves especialment. Si hi hagués hagut campionats de perforar autoestimes, atonyinar sensibilitats i tirotejar la intel·ligència, tu ni tan sols no hauries pujat al podi! Me'n ric de tu i els teus intents imbècils a la teva cara.  Tu ni te n'adones, és clar, però tranquil, no passa res. És ben propi de tu, i jo riuré igualment.

[I'm glad I'm not back in school]




1 comentari: