Em cauen les fulles i al costat esquerre de la carretera, suspès sobre el riu, hi ha un arbre vermell com les granes d'una magrana. A mitja tarda la llum es descompon en pampallugues daurades, espurnejos beix, canyella, avellana, groc, nespra, mostassa. Penso en colors que no veig com toca, i em cremo. Tot hauria estat perfecte si haguessis estat només foc d'encenalls, roig pinetell, fènix, sanguina, cirera d'arboç, escarlatí.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
preciós, eva..
ResponEliminaara em deleitaré una estona amb la cançó, també :)
"brusiver"