Agost

Fa dies que visc de nits: m'estalvio els matins sufocants, em deixo enredar per la llum -a les fulles de Napoleó o rere els cims endormiscats de les Guilleries- i abuso dels dos punts amb l'excusa de la versatilitat i la timidesa, com faria amb els punts lliures si sabés repartir les sardanes. Respirem la fosca a ritme de ska i de cançoners versionats per expulsar de l'organisme la canícula i, parlo per mi, l'excés de converses imaginades. Em sento observada pel cinturó d'Orió i la supèrbia de Cassiopea i certes cares sorprenentment pàl·lides i brillants em provoquen -ho sento, no ho puc evitar- atacs d'incontinència verbal.

[despertar de no dormir]