dilluns, 24 d’agost del 2009

Comèdia

S'han dit, pensat, intuït, dibuixat, imaginat, buscat, somrigut, esperat, plorat, temut, anhelat, callat, malentès, viscut i reviscut aproximadament un milió de detalls alliberadors, preuats, subtils, maldestres, involuntaris i aclaparadors, i tot plegat és tan absurd i irracional com inevitable i punyent. I sí, és clar, podríem fer-nos el ferm propòsit d'abandonar el camp de batalla, assegurar amb convicció que arraconarem les esperances vanes i començarem a tocar de peus a terra i fins i tot marcar-nos objectius insospitats en un mapa nou de límits molt difusos, però per què ens hem d'enganyar? Sabem que el subconscient es dedicarà a trepitjar-nos la voluntat, que la nostra resistència es fondrà en mirades fleumes i que nosaltres mentrestant ens limitarem a anar fent la viu-viu i a disfressar-nos de vençuts orgullosos, de vencedors miserables o de guerrers infatigables, segons el vent d'on bufi. Ens encanta presumir de sinceritat, però si hem de triar ens estimarem més fer comèdia.

[time to pretend]

2 comentaris:

  1. Nos encantan las mentiras si están dichas de verdad...

    ResponElimina
  2. per què és tan difícil dejarse llevar?.. sona massa bé?

    ResponElimina