Arriba el moment: la penombra desapareix i pels carrers i les venes hi corre la satisfacció un pèl estrambòtica d'haver burlat el rellotge i haver convertit les normes nocturnes en un escampall de gots buits i un món a deshora. Frankfurts, parpelles que es tanquen, iaies que ja han tret els cabassos i se'n fan creus, croissants, converses profundes o que ho semblen, amistats inventades o fingides o recuperades -momentànies-, sentits mig balbs, rotllanes inesperades, pedres mil·lenàries, cotxes que beuen, frases malèfiques, rialles escandaloses, mofes irracionals, satisfaccions secretes, anàlisis prematures, la consciència d'un surrealisme que flota. Bon dia, o bona nit, o totes dues coses.
diumenge, 16 d’agost del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
:)
ResponElimina