divendres, 11 de desembre del 2009

Traveta

M'ha semblat que potser tot era una mica, mica massa ensucrat i no sé per què he recordat que feia dies que tenia ganes de dir que m'agradaria fer-te entrebancar. Fer-te entrebancar i riure'm de tu quan no poguessis recuperar l'equilibri i descobrissis, esparverat, els universos de mots que he desgastat per parlar de tu sense parlar-ne. El problema és que avui no tinc cap somriure maquiavèl·lic als llavis mig torçats i que ara l'armari de sobre els fogons fa olor de menta. Potser jo també em vaig tornar una mica, mica massa ensucrada i tu ja t'has entrebancat i has volgut marxar corrents.

[silence]

2 comentaris:

  1. Però totes les paraules "ensucrades" són un regal, ja les voldria jo (i no m'estic insinuant :P).
    Quina cançó més bonica...

    ang

    ResponElimina