Neutralització

Per avui, apago el món. Sense respirar, el silenci de ningú. L'objectiu és desactivar les bombes, neutralitzar les causes, impossibilitar els efectes. Sóc tríptica, ulls de sorra i la sal de les pipes en una tassa de llet molt freda. I què? I molt. I molt. I molt... La idea és travessar oceans i deixar de veure't com un vespre, just després que el sol s'hagi amagat, però no vulguis que una cosa expliqui l'altra, perquè no. Enlluernes perquè ets això, una terra de foscor indecisa i un cel de llum neta i llavors, entremig, tot de foc negre i siluetes impol·lutes i una concreció sense precedents. M'he de tornar claror diürna i absoluta, però. Març que promet abril, convicció, cap història que vulgui explicar-te. Desbastiré les muntanyes d'acumulacions i, de debò, no somriguis, si no en tens ganes. Amaga tanta simpatia ben lluny de mi, si saps que tard o d'hora t'acabaràs disfressant de punyalada. Peso tres tones, sóc de ferro forjat, de pòrtland humit, de roure massís, de marbre blanc... Au, va! Que sóc una falsificació i ho sap tothom! El fum d'un pes incorpori. Però em faré créixer esperances entre les barres i pensaré tus que pensaran jos. Hauré parat d'espiar-te les mires i ja no maleiré finestres obsoletes que deixen passar milers de corrents d'aire. És clar que també podria aparèixer una tremolor sobtada que, tot d'una, fes que et decidissis. Hi hauria passos en ferm —res d'arenes movedisses ni de zones de turbulències—, camins assossegats i arbres nous, nascuts ben frescos. I aleshores jo voldria i tindria moltes coses, i en acabat em despertaria. Per això val més que, per ara, em quedi a la possibilitat del Gran Nord, fred i europeu a les Amèriques i amb minuts menys escassos per a una independència vital.

[tell each other everything]