Cara vermella, que faries un forat a terra i au. I cridaries: ni històries de núvols ensucrats ni manipulacions, que potser no us vull ni sentir, que potser ja en tinc prou amb mi mateixa! Respira fondo, et dius, compta fins a deu, o fins a deu mil, o fins a deu milions, que tenim temps. Mira, tot brilla i a mi m'és ben igual, penses, quedar-me aquí o sortir i fer veure que. Que tremoles? Fugir, fugir, fugir, què tens, que només penses en fugir? I va, deixa-ho anar, que només et faltaria aquesta. Sí, diga-ho. Ben alt. Xiscla. Brama: ei, tu, tu, sí, tu, no facis veure que no em sents!
[Oh! You lost it...]
[Oh! You lost it...]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada